Mantenir l’entusiasme en un ofici que sembla que la història s’entesta en eliminar, no és només una obligació i una necessitat, és també un honor i un plaer.
Des del meu primer record de la iaia Maria remenant betes i fils a les golfes, la meva mare “passant pintes” a les nits a casa, el meu pare, el primer emprenedor dels autònoms de Navarcles. En general,la vida a les colònies tèxtils de la comarca que han estat tant presents a la nostra cultura. Diuen que el rock va néixer a Amèrica al so del ferrocarril, i a Europa al so dels telers!
Aprendre, aprendre sempre de les matèries i dels savis. L’Eliseu d’Avinyó,que se’n va anar abans de presenciar l’extermini, en Joaquím de Terrassa, el millor teòric, que no sé on para, en Jordi Serra que em va colar en un examen per poder aprendre tecnologia i a l’Horacio, el millor acabador d’Europa, i que Zara se l’està deixant perdre...
Als alumnes que vaig tenir fa vint anys, i que em miraven a classe amb cara de no tenir futur, com ens miren ara els adolescents a Europa. A les complicitats d’aquest projecte,una altre meravella del destí, com són els meus germans, teixidors del poble de Navarcles i el Vicens, el millor acabador en prenda que he conegut del Vallès. A la cosidora, la Josefina, a la Xell que no sabia res del tèxtil però que la seva àvia hi havia treballat, a la Susanna, a l’Olga, a l’Oriol, al Xavi,a l’Helena i a la família de les fotos.
Hem arribat fins aquí cooperant-nos, sense plans de viabilitat ni factures, fent allò que sabem fer i pel gustet de fer les coses en família i perquè hi creiem.
< Tornar
